dilluns, 19 de maig del 2014

Solució a les activitats del dossier de verbs.

1.- Completa les oracions escrivint el verb indicat en la forma de present que toque. (INDICATIU PRESENT, SUBJUNTIU PRESENT)
1. Tu reculls petxines; però nosaltres RECOLLIM algues.
2. Vosaltres escolliu en Gerard, però jo ESCULL en Pere.
3. Vosaltres no hi introduïu canvis, però jo sí que n’hi INTRODUÏSC .
4. Nosaltres primer bullim les creïlles; però tu primer BULLS el brou de la sopa.
5. Nosaltres no prometem res; en canvi, tu  PROMETS la lluna en un cove.
6. Jo no el decep. Cal que vosaltres tampoc no el DECEBEU .
7. Jo no interromp mai cap conversa. Tu no n’INTERROMPS mai cap, oi?
8. Admet que no sempre l’encerte; però cal que vosaltres també ho ENCERTEU
9. Jo només PREM el botó blau. Compte! No en premeu cap altre!
10. Tu, que ja no pots, t’ AJUPS a collir papers? No: que ens ajupim els joves a collir-los!
11. Si l’Andreu no em CONVENÇ , com vols que em convença en Ramon?
12. Encara que vosaltres no compliu aquest requisit, jo sí que el COMPLISC .
13. Abans m’espremia una taronja cada matí, però ara no me n’ ESPREM cap.
14. Jo admet les condicions, encara que vosaltres només les ADMETEU a mitges.
15. Tot i que jo us interromp sovint, vosaltres no m’ INTERROMPEU mai. És veritat.
16. Els empenyeu amb compte, tal com l’Ester els EMPENY .
17. L’Anna i jo recollirem els paquets demà, però tu RECULL -los aquest mateix matí.
18. Quan vosaltres cobriu bé les necessitats, jo només les COBRISC a mitges.
19. Tu recorres a un detectiu, mentre que nosaltres RECORREM als mossos.
20. No sé si abans ocorrien tantes desgràcies; però el que és ara n’ OCORREN moltes.
                                                                                                                       
           
2.- COMPLETA:
  1. 1a persona del singular del present  d'indicatiu del verb INCLOURE:
INCLOC
  1. 1a persona del singular del present de subjuntiu del verb COURE:
COC
  1. 1a persona del singular del present de subjuntiu del verb CONDUIR:
CONDUÏSC
  1. 1a persona del singular del pretèrit indefinit del verb EMETRE:
HE EMÉS
  1. 1a persona del singular del present d'indicatiu del verb TRAURE:
TRAC
  1. 1a persona del singular del present d'indicatiu del verb VEURE:
VEIG
  1. 2a persona del singular del present d'indicatiu del verb VESTIR-SE:
ET VESTEIXES
  1. 2a persona del singular de l'imperatiu del verb ANAR:
VES
  1. 2a persona del singular de l'imperfet d'indicatiu del verb CAURE:
QUEIES
  1. 3a persona del singular del perfet perifràstic del verb TORNAR-SE'N:
SE’N VA TORNAR
  1. 3a persona del singular del condicional simple del verb SER:
SERIA
  1. 3a persona del singular del perfet simple del verb DUR:
DUGUÉ
  1. 1a persona del plural de l'imperfet de subjuntiu del verb SABER:
SÀPIA
  1. 1a persona del plural del plusquamperfet de subjuntiu del verb: DISSOLDRE
HAGÚEREM DISSOLT
  1. 1a persona del plural de l'imperfet de subjuntiu del verb TENIR
TINGUERA
  1. 2a persona del plural del plusquamperfet d'indicatiu del verb COMPRENDRE:
HAVÍEU COMPRÉS
  1. 2a persona del plural de l'imperfet de subjuntiu del verb CRÉIXER
CRESQUÉREU
  1. 2a persona del plural de l'imperfet de subjuntiu del verb VOLER
VOLGUÉREU
  1. 3a persona del plural de l'imperfet d'indicatiu del verb DIR
DEIEN
  1. 3a persona del plural del present de subjuntiu del verb OBRIR
ÒBRIGUEN
  1. 3a persona del plural del present d'indicatiu del verb SER
SOM
  1. Gerundi simple del verb CREURE
CREIENT
  1. Gerundi simple del verb DEURE
DEVENT
  1. Participi femení singular del verb CRIDAR
CRIDADA
  1. Participi femení plural del verb VENDRE
VENUDES

Cuadro de texto: Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, TOSSIR I SORTIR alternen les vocals temàtiques tòniques amb "U" i les àtones amb "O". (surt, sortia).


Present d’ind.
Present de subj.
SORTIR
1ª
SURT
SURTA
3ª
SURT
SURTA
TOSSIR
1ª
TUS
TUSSA
3ª
TUS
TUSSA
COSIR
1ª
CUS
CUSA
3ª
CUS
CUSA
COLLIR
1ª
CULL
CULLA
3ª
CULL
CULLA
ESCOPIR
1ª
ESCUP
ESCOPISCA
3ª
ESCUP
ESCOPISCA
Cuadro de texto: Els verbs VOLER I PODER presenten formes tòniques amb "O" i amb "U" mentre que les formes àtones són normalment amb "O" excepció feta del present de subjuntiu que el fan tot amb "U" encara que sigui àtona. (puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen).

 

5.- Completeu les frases següents amb la forma corresponent del verb PODER:

Nosaltres, sí que PODEM Venir aquesta tarda.
Quan PUGUEM ja vindrem.
M’agradaria que POGUÉREU/POGUÉREM/POGUEREN   Anar-hi tots.
Quan vosaltres PUGUEU anar-hi, hi anirem.
Que PUGUEN pujar al Canigó, ja és bon senyal!

Cuadro de texto: Hi ha verbs que alternen formes velars i no velars en el lexema (trac, traga, però trau, trauré). Per no equivocar-se s'han de seguir els consells següents: 1. Els verbs que tenen la primera persona del present d'indicatiu acabada en "C" presenten una "G" al perfet simple, al present i a l'imperfet de subjuntiu. (ric, rigué, riga, rigués). 2. Els infinitius i els gerundis no presenten mai forma velar. (saber i voler i no sapiguer o volguer).

 

7.- Completeu les sèries següents amb la 1a pers



infinitiu
Present d’ind.
Pres subj.
Imperf subj.
beure
BEC
BEGA
BEGUERA
caure
CAIC
CAIGA
CAIGUERA
escriure
ESCRIC
ESCRIGA
ESCRIGUERA
encendre
ENCENC
ENCENGA
ENCENGUERA
deure
DEC
DEGA
DEGUERA
riure
RIC
RIGA
RIGUERA
viure
VISC
VISCA
VISQUERA









8.- Completeu les sèries següents:


2ª persona del plural

infinitiu
present d’ind.
Imperfet ind.
Futur
beure
BEUS
BEVIES
BEURÀS
caure
CAUS
QUEIES
CAURÀS
escriure
ESCRIUS
ESCRIVIES
ESCRIURÀS
encendre
ENCENS
ENCENIES
ENCENDRÀS
deure
DEUS
DEVIES
DEURÀS
riure
RIUS
REIES
RIURÀS
viure
VIUS
VIVIES
VIURÀS

9.- Completeu les sèries següents:

2ª persona del plural
infinitiu               
     condicional                 
present de subj.               
 Imperfet de subj.
Beure
BEURIES
BEGUES
BEGUERES
caure
CAURIES
CAIGUES
CAIGUERES
escriure
ESCRIURIES
ESCRIGUES
ESCRIGUERES
encendre
ENCENDRIES
ENCENGUES
ENCENGUERES
deure
DEURIES
DEGUES
DEGUERES
riure
RIURIES
RIGUES
RIGUERES
viure
VIURIES
VISQUES
VISQUERES

10.- Escriu el present de subjuntiu dels verbs:

BEURE

SABER

CAURE

ESTAR

BEGA

SÀPIA

CAIGA

ESTIGA

BEGUES

SÀPIES

CAIGUES

ESTIGUES

BEGA

SÀPIA

CAIGA

ESTIGA

BEGUEM

SAPIEM

CAIGUEM

ESTIGUEM

BEGUEU

SAPIEU

CAIGUEU

ESTIGUEU

BEGUEN

SAPIEN

CAIGUEN

ESTIGUEN

 


CREURE

ESCRIURE

DIR

VIURE

CREGA

ESCRIGA

DIGA

VISCA

CREGUES

ESCRIGUES

DIGUES

VISQUES

CREGA

ESCRIGA

DIGA

VISCA

CREGUEM

ESCRIGUEM

DIGUEM

VISQUEM

CREGUEU

ESCRIGUEU

DIGUEU

VISQUEU

CREGUEN

ESCRIGUEN

DIGUEN

VISQUEN

 

Cuadro de texto: L’IMPERATIU es forma a partir del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. Les segones persones s’agafen del present d’indicatiu i les altres del present de subjuntiu. Hem de tenir present que hi ha uns pocs verbs en que no és així i que la segona persona no s’agafa del present d’indicatiu: vulgues, pugues, estigues, digues, sàpigues. Com veieu són formes en què la segona persona del singular de l’imperatiu presenta "GU" i, per tant, la segona persona del plural també en portarà: vulgueu, pugueu, estigueu, digueu, sapigueu... És a dir, totes les persones de l’imperatiu també la portaran. vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguen. Recordeu que les frases negatives es fan amb el present de subjuntiu (Beveu, no begueu)
11.- Escriu l’imperatiu de:


CREURE
ESTAR
SABER
CAURE
CREU
ESTEU
SAPIES
CAU
CREGA
ESTIGA
SÀPIA
CAIGA
CREGUEM
ESTIGUEM
SAPIEM
CAIGUEM
CREGUEU
ESTIGUEU
SAPIEU
CAIEU
CREGUEN
ESTIGUEN
SAPIEN
CAIGUEN

 




12.- Completeu els espais següents amb les formes que corresponen als verbs i les persones que hi ha entre parèntesis.

M’han aconsellat que (jo / canviar) CANVIE de pis.
Vigileu, no (vosaltres / caure) CAIEU daltabaix.
Quan et (tu / saber)  SÀPIES La lliçó, m’avises.
Si (tu / dur) DUGUERES el berenar, aniria més bé.
Aquest matí, (ell / conduir) CONDUÏA/HA CONDUÏT El camió.
(Nosaltres / eixir) EIXIREM Els primers, demà.
No (vosaltres / jeure) JEIEU  A l’herba que us renyaran.
M’amoïna que no (ell / poder) PUGA venir amb nosaltres.
(Nosaltres / traure) TRAUREM la roba, que plorà.
Ara, no (jo / voler) VULL anar-hi, ja m’avisareu.
(Tu / anar) VES a casa que et criden.
Ja voldria que (tu / estar) ESTIGUERES bo per poder anar d’excursió.

 

13.- Completeu els espais següents amb les formes que corresponen als verbs i persones que hi ha entre parèntesi.

La setmana passada (nosaltres / anar) ANÀREM / VAM ANAR a Puigcerdà.
Diu que vinges quan (tu / voler) VULGUES
Avui, no (vosaltres / encendre) ENCENDREM/ENCENEM la calefacció que no fa fred.
Aquest matí (jo / plegar) PLEGARÉ aviat.
Quan (jo / dinar) VAIG DINAR  me’n  vaig anar al cinema.
Si (jo / estar)  ESTIGUERA Malalt, avisaria al metge.
No (vosaltres / riure) RIGUEU Que no fa gràcia.
Diu que (tu / pronunciar) PRONUNCIES bé, quan lliges.
Avui (nosaltres / llevar-nos) ens LLEVAREM prompte.
Si (vosaltres / caure) CAIEU Us fareu mal.
Demà (ells / eixir)  EIXIRAN de casa a la tarda.
Quan (nosaltres / viure) VISQUEM a Anglaterra, ja l’avisarem.

 

 



Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)